CCD

La imatgeria científica amb CCD està fonamentalment limitada pels efectes tèrmics. Es requereixen temps d’exposició llargs per capturar senyals òptics febles, però simultàniament s’acumula el corrent fosc generat tèrmicament, provocant:

1. Un nivell de soroll elevat

2. Una relació senyal-soroll (SNR) reduïda

3. Un abast dinàmic limitat

4. Una repetibilitat deficient en la calibració i les mesures

Reduir i estabilitzar la temperatura de funcionament del CCD és la manera més efectiva de suprimir aquestes limitacions.

Mitjançant el control actiu de la temperatura del CCD entre -30 ℃ i -100 ℃, el refredament per TEC proporciona millores de rendiment mesurables i repetibles:

1. Corrent fosc reduït 100–1000 vegades respecte a la temperatura ambient

2. Relació senyal-soroll (SNR) incrementada de ~10:1 a >1000:1

3. Rang dinàmic ampliat de 12 bits a 16 bits o superior

4. Temps d’exposició allargat de minuts a hores

5. Guany, linealitat i característiques del camp fosc estables al llarg del temps

1. Disseny d’estat sòlid, sense peces mòbils → fiabilitat a llarg termini

2. Funcionament sense vibracions → cap desenfocament de la imatge ni pertorbació mecànica

3. Control de temperatura ultra-precís (±0,01 ℃ típic) → resposta fotoelèctrica estable

4. Factor de forma compacte, amb capçalera de càmera integrable → permet la miniaturització

5. Cost, consum energètic i manteniment equilibrats en comparació amb alternatives criogèniques

Els models següents representen models típics de TEC de múltiples etapes, habitualment utilitzats en aplicacions amb CCD. Es proporcionen només com a referència i per a comparació, no com una llista completa de productes.